7.2.08

Entrevista e-newsterrassa.com*

Elaborada per Laura Garcia

Sònia Carmona, autora i editora d'El bes a Klimt
"La transmissió d’amor i sensibilitat és la base de l’obra d’art"

Sònia Carmona, també coneguda com a Nina da lua, és una poeta, actriu, rapsoda i periodista radiofònica, que el 2007 va publicar un llibre-disc titulat El bes a Klimt. En la seva trajectòria ha actuat, entre altres artistes, amb Joan Isaac, Llibert Fortuny, Arianna Savall i Xavier Baró. També ha treballat com a guionista, productora i locutora de ràdio a emissores con Flaixbac, Rac 1, Ona Catalana i Ràdio 4.


- D’on ve el pseudònim de Nina da Lua?
Aquest pseudònim prové d’una cançó de l’artista brasilera Maria Rita. La cançó en qüestió es titula Minina da lua, que es tradueix com nena de la lluna. Aleshores vaig canviar el minina per nina i així es va configurar el meu nom artístic. Nina da lua encarna la persona més inquieta i somiadora. En canvi, Sonia Carmona remet a la meva faceta més terrenal.

- Què li suggereix el quadre El bes de Gustav Klimt?
La primera vegada que el vaig veure vaig sentir una gran emoció. Klimt és capaç de transmetre amor i commoure a través de la seva obra. Precisament, la transmissió d’amor i sensibilitat és la base de l’obra d’art.

- En un llibre multidisciplinar com aquest, quin lligam s’estableix entre art i literatura?
L’art i la literatura formen part del tot i és que, tot i ser llenguatges d’expressió diferents, tenen un fons comú d’inspiració. Es tracta doncs, d’un lligam de comunicació entre la poesia, la música, la pintura, la fotografia i el disseny.

- Com ha estat el procés de confecció d’aquest llibre-disc?
Vaig començar el 2004 escrivint poemes de manera instintiva a partir del quadre. Amb el temps em vaig adonar que les composicions podien ser musicades i aleshores vaig contactar amb els artistes amb qui vaig fer els duets. Finalment Josep Comelles va encarregar-se de les fotografies i el disseny.

- Com ha triat els artistes que hi participen al disc del llibre?
La tria ha estat per intuïció. Mentre escrivia la cançó Roig, em venia al cap la veu del Cris Juanico, el vocalista del grup Ja t’ho diré. Era com si hagués creat la lletra expressament per a ell sense haver-m’ho proposat.

- Ha estat difícil poder editar el llibre?
Sí, he de reconéixer que les editorials i les discogràfiques han tingut molts dubtes perquè els hi ha fet por arriscar. Em deien que era una obra massa complexa i que tant podia ser un fracàs com un èxit rotund. Després de 3 anys treballant en el projecte, vaig decidir que la millor opció era editar-lo jo mateixa. Per a mi l’autoedició ha suposat la llibertat absoluta. El vaig publicar el 23 d’abril de l’any pasat amb una tirada de 2.000 exemplars i l’he anat presentant posteriorment a diferents llocs.

- Què volen transmetre els poemes de El bes a Klimt?
Els poemes volen transmetre llibertat, sobretot de pensament, de cara al lector. Sóc molt conscient que cada composició suscitarà un pensament únic i diferent en cada persona que el llegeixi. Es tracta de diàlegs metafísics o existencialistes sobre temes universals com el temps, la maternitat, la síndrome de Peter Pann, etc. Els diàlegs presenten dues veus contràries, una a favor i l’altra en contra. Així doncs, el meu objectiu és que la gent senti i pensi amb cadascun dels poemes.